Presentació

  • SANTA APOL·LÒNIA. PATRONA DELS DENTISTES


    En temps de l'Imperi Romano, sota el règim de l'emperador Filip L'Àrab, es duen a terme persecucions, tortures i assassinats contra els cristians i la seva religió. Sorgeixen també molts màrtirs perquè eren creients de la fe que professaven i preferien lliurar la seva vida abans que renunciar a Crist.

    Els Pares de l'Església davant aquesta situació mantenien comunicació uns amb uns altres mitjançant cartes i és en una d'ella que es coneix d'una dona anomenada Apol·lònia, qui era germana d'un eminent magistrat d'Alexandria. Dona verge d'avançada edat que sempre es va caracteritzar per les virtuts de castedat, pietat, caritat, austeritat i neteja de cor. El Bisbe de Antioquia, Fabio, va rebre una carta de Sant Dionisi, Bisbe d'Alexandria, on explicava les terribles persecucions que hi havia a la ciutat d'Alexandria.


    El governador d'Alexandria, influenciat per un endeví que es feia dir Diví, va ordenar injustes represàlies contra els cristians i la seva religió, ja que segons l'endeví, ells atemptaven contra l'Imperi i per tant el seu monarca. Aquest endeví va atiar a les torbes paganes provocant mort i destrucció als cristians que allà vivien.

    En una d'aquestes perquisicions, van capturar a Santa Apol·lònia i la van sotmetre a horribles tortures perquè digués el que ells li ordenaven, improperis i blasfèmies contra Crist. En negar-se, la torba es va enfuriar i un despietat perseguidor va llançar un poderós cop a la cara de la Santa, trencant-li d'aquesta forma les seves dents que li van caure en trossos. Amb la cara ensangonada, Apol·lònia tampoc va obeir als seus torturadors i aquests, en vista de que gens aconseguien, la van amenaçar amb una enorme foguera a les portes de la ciutat, dient-li que si no rebutjava a Crist, seria cremada lligada a una estaca. Exhausta, Santa Apol·lònia va fer creure als seus captadors que pensaria el que se li proposava, demanant-los que li deslliguessin les mans per elevar les seves últimes pregàries al cel. En fer-ho els soldats, la Santa va saltar per voluntat pròpia a la foguera ardent per evitar renunciar a la seva estimada religió. Mentrestant, la Santa els deia que quan sofrissin dolències dentals, invoquessin el seu nom, doncs ella intercediria davant el Totpoderós per alleujar les seves penes. D'aquesta manera oferia el seu dolor propi pel de qui pogués sofrir-ho després.

    Els perseguidors al costat del governador van quedar atònits en veure que les flames no la consumien ni li feien mal algun, en veure-ho van tractar incansablement de copejar-la perquè morís, però la mà de l'Altíssim la protegia. Finalment va ser degollada.

    A pesar que la Santa era d'orient, l'església occidental és qui la venera, no així l'església ortodoxa, que interpreta l'acte de valentia de Santa Apol·lònia com un acte suïcida. El martiri va ocórrer l'any 249 (segle III D.C), però no va ser sinó fins a 50 anys més tard que la canonitzaren. En aquesta discussió sobre la interpretació de l'acte, és Sant Agustín qui ens explica que va estar inspirat per l'Esperit Sant.

    La celebració de Santa Apol·lònia és el 9 de Febrer. La hi considera la Santa Patrona dels Odontòlegs i de les Malalties Dentals. Per això, s’invoca el seu nom quan hi ha un mal de queixal.

    Encara quan la història ens parla d'una dona madura, en ser representada la seva imatge en frescs, pintures o escultures, la hi personifica com una jove i bella verge, que sosté a la seva mà un fòrceps amb un molar extret. Així apareix en el vitrall emplomat, obra de M. Dietrich, que el col·legiat Dr. Bernardo Ripoll Serra va donar al Col·legi, i que presideix la sala de juntes de la seu col·legial. La iconografia de la Santa també ens la presenta en altres imatges, més rarament, amb una dent daurada penjada del seu coll.

AGENDA

SETEMBRE
L M X J V S D
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30

Enllaços col·legials

RCOE

Enllaços comercials

SECIB