top of page

APORT EXTRA DE FLÚOR PER PROTEGIR LES DENTS DE LA CARIES SI O NO?

El fluorur de sodi és un compost que l'ésser humà fa servir, en petites quantitats, ja sigui a la mateixa aigua potable que ingerim o en pastes dentals, per tal de protegir les dents, ja que remineralitza l'esmalt, prevé davant de la càries i té beneficis a nivell ossi. Sent aquests els beneficis del fluor, per què tanta controvèrsia?.


Avui el diari sanitari Salut i Força publica una informació facilitada per l'odontontopediatre i vocal del Col·legi Oficial de Dentistes de Balears, CODB, Sara Moralejo, sobre la conveniència d'una aportació extra de fluor per protegir-nos de les càries. “Està  demostrat que el consum excessiu de fluor en el moment de formació de les dents pot ocasionar fluorosi dental, cosa que provoca anomalies en la formació de l'esmalt. D'altra banda, el consum de fluor en quantitats adequades aconsegueix augmentar la remineralització de l'esmalt dental, disminueix la prevalença de càries i millora la densitat òssia”, explica Sara Moralejo.


La fluorosi lleu a nivell dental cursa amb taques blanques en part de la superfície del dent, en casos més extrems de fluorosi greu pot afectar tota la superfície, arribant a aparèixer taques més groguenques i esquerdes. Aquestes fissures poden causar sensibilitat i, de vegades, augmentar la possibilitat de càries. Normalment el problema sol ser únicament estètic però tot i així s'ha d'acudir a l'odontopediatre per descartar que no sigui un altre tipus de malaltia que produeix les mateixes taques blanques com hipoplàsies, amelogènesi imperfecta o hipomineralització incisiu-molar (HIM)), ja que aquestes sí que corren més risc de càries.


Malgrat la polèmica, la utilització adequada de pastes fluorades continua sent el primer escut protector contra la càries en nens menors de 5 anys.

“ Arran d'aquestes discrepàncies, les recomanacions de l'odontopediatre respecte al fluor, en els darrers anys, han patit canvis. Són molts els professionals que encara no manegen una opinió ferma sobre això”, apunta la Dra Moralejo.


A Espanya l'aigua no està fluorada i la quantitat de fluor que tenen les nostres aigües mostra gran variabilitat d'una zona a una altra, per això és important l'ús de pastes fluorades contra la càries.


“Les pastes fluorades han estat sempre recomanades com a part de la fluorització dels nins”, recorda l'especialista en odontopediatria “la controvèrsia ve a rel del possible ús inadequat de les pastes, que pot contribuir a la seva ingesta, sobretot en nins que encara no saben escopir adequadament, normalment menors de 3 anys. Aquí és quan els beneficis es poden veure afectats per molts factors, la concentració, la freqüència de raspallat, quantitat de pasta o tècnica…”


Malgrat les discordances, la utilització adequada de pastes fluorades és recomanada des de l'aparició de la primera dent i segueix sent el primer escut protector per evitar la càries en infància primerenca (CIT) en nins menors de 5 anys.


D'altra banda el fluorur ingerit en aigües ajuda en l'odontogènesi o maduració pre- eruptiva, però quan el fluor en pasta afecta l'esmalt una vegada ja està en la cavitat bucal, o sigui en dents ja erupcionades, per això es recomanen aquestes pastes des de la primera peça dental.


En el cas de principi  de càries d'esmalt, el flúor també és un mètode per intentar frenar-ne el creixement.


L'odontopediatre definirà, en cada cas, la necessitat d'aplicar vernís de fluor al nin com a mètode complementari a la prevenció de la càries.


“La càries és la malaltia més prevalent d'Espanya en nins, es tracta de un problema de salut pública i amb tan sols una bona prevenció que inclogui una higiene a consciència amb pastes de dents fluorades, la visita a l'odontopediatre una o dues vegades l'any i l'aplicació de fluor en consulta, també, si cal, la càries és totalment evitable”, aconsella Moralejo.


La concentració de fluor en pastes dentals amb evidència científica en prevenció de la càries és de mínim 1000 ppm, menor concentració no protegeix eficaçment contra la càries. Cal tenir en compte que l'etiquetatge per edats de les pastes no sempre és el correcte pel que fa a la concentració de fluor.


Un altre dels problemes rau d'allà mateix, ja que poques pastes dentals infantils presenten concentracions de fluor capaces de prevenir la càries dental. 


En nins menors de 3 anys es recomana la quantitat d'un gra d'arròs, ja que és més possible la ingesta d'una quantitat significativa de dentífric durant el raspallat. “És molt important  el coneixement i la col·laboració dels pares en el raspallat dels seus fills, usant una quantitat adequada de pasta i un correcte maneig de la tècnica. Han d'aixecar el llavi del nin per poder accedir bé a les peces anteriors i, un cop tenguin queixals, és important comprar un raspall de capçal més gran per poder accedir-hi millor. S'han de raspallar mínim dues vegades al dia i just després del menjar i, mínim, esperar mitja hora abans del pit en el cas de lactants. I mai esbandir després del raspallat”, recomana Sara Moralejo.


En última instància la revisió amb l'odontopediatre definirà cada cas i se li aplicarà vernís de fluor al nin en les revisions com a mètode complementari a la prevenció de la càries.




6 views0 comments

Comments

Rated 0 out of 5 stars.
No ratings yet

Add a rating
bottom of page