AVANÇA LA INVESTIGACIÓ D'UNA VACUNA CONTRA LA CARIES, UNA MALALTIA QUE AFECTA A MILIONS D'ESPANYOLS
- Colegio Dentistas IB
- 8 hours ago
- 3 min de lectura
Tot i que encara no hi ha una vacuna aprovada, els nous enfocaments amb probiòtics, enzims selectius i tecnologies com l'mRNA obren la porta a un futur en què la immunització sigui possible. La prevenció continua sent clau, però la ciència està cada cop més a prop de trobar una solució complementària.
La càries dental, una de les malalties més comunes a tot el món, segueix sense comptar amb una vacuna eficaç malgrat dècades de recerca. A Espanya, on nou de cada deu adults l'han patida i prop del 40% dels nens de 6 a 8 anys ja presenten lesions, el desenvolupament d'una immunització suposaria un avenç de gran impacte sanitari.
Una investigació amb dècades d'història
La recerca d'una vacuna va començar fa diverses dècades i s'ha centrat principalment a combatre el bacteri Streptococcus mutans , considerat el principal responsable de la càries. Els assaigs realitzats en models animals, com rates i primats, van mostrar en alguns casos una reducció de les lesions dentals, però els resultats no han estat prou consistents ni segurs com per fer el bot a estudis clínics de gran escala en humans.
Alguns dels obstacles que enfronten els investigadors són la complexitat del microbioma oral (no només un bacteri causa càries), la necessitat d'una resposta immunitària duradora i el risc d' efectes secundaris com a reaccions autoimmunes.
Segons explica el president del CODB, Dr. Ignacio García-Moris, "s'estan explorant múltiples vies —vacunes actives, teràpies de reemplaçament, fins i tot plataformes mRNA—, però cal veure resultats en assaigs humans abans de parlar d'una vacuna "eficaç". La majoria d'investigacions se centren en el bacteri Streptococcus mutans, principal causant de la càries. L'objectiu és induir una resposta immunitària que redueixi la colonització d'aquest bacteri a la boca. Els principals reptes són la complexitat del microbioma oral (no només S. mutans causa càries), evitar efectes adversos (p. ex., reaccions autoimmunes per la similitud de certs antígens bacterians amb proteïnes humanes), i garantir que la immunitat sigui duradora".
Noves vies de recerca
Tot i les dificultats, la investigació continua. Actualment s'exploren alternatives com:
Vacunes de nova generació , fins i tot amb plataformes de mRNA.
Probiòtics , capaços de regular l'equilibri bacterià a la boca.
Enzims i teràpies selectives per eliminar S. mutans sense danyar altres bacteris beneficiosos.
Pastes i esbandidas intel·ligents amb nanopartícules antimicrobianes.
Els experts, no obstant, adverteixen que encara que la vacuna arribi a ser viable, no substituirà la higiene diària i la prevenció , sinó que funcionarà com a complement.
Una malaltia encara molt estesa a Espanya
Mentrestant, les xifres revelen la magnitud del problema. Segons el Consell General de Dentistes, 34 milions de persones a Espanya tenen càries , inclosos 4 milions de nens i 2,5 milions d'adolescents. Entre els adults joves (35–44 anys), la prevalença arriba al 94%, fet que suposa uns 11 milions d'afectats. En els més grans de 65 anys, el problema és pràcticament universal.
Cada any, s'estima que hi ha més de 30 milions de dents afectades per càries a la població espanyola.
Prevenció, la millor “vacuna” disponible per ara
Fins que hi hagi una immunització eficaç, els dentistes insisteixen en la importància de mantenir rutines d'higiene des de la infància: raspallar-se les dents amb pasta fluorada, fer servir fil dental, reduir el consum de sucres i acudir a revisions periòdiques. En nens, a més, destaquen l'eficàcia de segelladors i vernissos de fluor per protegir els primers molars permanents.
El diari EL CONFIDENCIAL ha publicat un interessant reportatge sobre aquest tema en què han col·laborat els Col·legis Oficials de Dentistes de Balears i Tenerife. Podeu llegir-lo seguint l'enllaç:
Comments