El Col·legi Oficial de Dentistes de Balears (CODB), complint el seu deure de vetllar pels drets i la seguretat dels pacients, adverteix a la població de les Illes dels greus riscos que comporten tractaments d'ortodòncia amb alineadors dentaris remesos per correu, sense un diagnòstic inicial adequat ni un correcte i regular seguiment clínic. Les empreses que ofereixen aquests tractaments sovint presenten els seus serveis com a assequibles, ràpids i segurs, encara que clarament incompleixen els estàndards dentals professionals.
Dentistes i ortodoncistes de tota Europa elaboren una llista de 50 riscos associats al tractament ortodòncic a distància amb alineadors invisibles
Un total de 31 societats, associacions i institucions professionals dentals i ortodònciques de 25 països han redactat, en 12 idiomes diferents, una “Declaració conjunta” sobre els tractaments remots de les maloclusions dentàries.
La Declaració, amb el suport de la Federació Europea d'Associacions d'Especialistes d'Ortodòncia (EFOSA) va ser aprovada el 28 d'octubre del 2021 i estableix clarament els requisits bàsics que cal complir per a qualsevol tractament d'ortodòncia. S'hi estableix que el tractament d'ortodòncia sense un examen clínic minuciós del pacient cara a cara, sense radiografies i sense un seguiment clínic regular és potencialment perillós per a la salut del pacient i que qualsevol tractament autoadministrat i realitzat a remot no es pot justificar des d'una perspectiva mèdica professional.
La unanimitat mostrada pels ortodoncistes europeus sobre aquest tema deixa clar que l'ortodòncia és molt més que alinear les dents anteriors. Igualment cal esmentar la validació conjunta d'un protocol d'actuació per a l'ús dels alineadors transparents per part de l'Associació Espanyola d'Ortodoncistes (AESOR) i la Societat Espanyola d'Ortodòncia (SEDO), que també destaca que la comercialització dels alineadors transparents perquè el pacient faci el tractament al seu domicili, sense la deguda supervisió d'un ortodoncista, comporta un gran risc per al pacient.
Així, els especialistes han desenvolupat una llista amb 50 possibles riscos agrupats en riscos pròpiament ortodòncics, riscos relacionats amb l'articulació temporomandibular, riscos relacionats amb dents, genives i mucoses i altres riscos com podrien ser:
Aspiració accidental de material d'impressió, de fragments d'alineadors o de tires de llimada interproximal, amb resultats diversos que poden arribar fins a l'asfíxia i/o la mort.
Omissió de diagnòstic de dents supernumeràries (mesiodens particularment, però no exclusivament), agenèsies dentàries, odontomes o retencions dentàries amb les severes conseqüències que se'n deriven.
Omissió de diagnòstic previ o evolutiu d'anquilosi dentàries amb funestes conseqüències ortodònciques.
Desenvolupament de reaccions al·lèrgiques al material plàstic dels alineadors independentment de l‟existència d‟antecedents del pacient. A destacar també la freqüent al·lèrgia al làtex dels elàstics intermaxil·lars, que no és detectada en realitzar la història clínica, podent condicionar des de quadres lleus a quadres molt greus (edemes labials i de glotis laríngia).
Tots els derivats de la inexistència d'una adequada anamnesi prèvia, i manquen per tant els antecedents personals i familiars del pacient amb significació clínica (per exemple, antecedents traumàtics, quirúrgics, metges, etc.).
Tots els derivats de la inexistència d'una exploració adequada i presa de registres complementaris (models, fotografies, radiografies), com ara la realització de tractaments en presència de quists de qualsevol naturalesa o d'inflamacions no diagnosticades.
Inducció d'alteracions en el patró respiratori del pacient o agreujament de les prèviament existents, amb especial esment als trastorns respiratoris del son del tipus ronc i apnea del son.
Aparició de problemes cervicals, cefalees, marejos o vertígens.
Sobre els riscos pròpiament ortodòncics, els especialistes enumeren concretament els següents:
Desenvolupament de mossegada oberta posterior (en relació amb l'estrès molar sobre els alineadors o pèrdua de torsió incisal).
Desenvolupament de mossegada oberta anterior (per erupció o manca de cobriment de dents posteriors).
Augment de la sobremossegada, sovint agreujada per l'ús d'alineadors.
Manca de coordinació d'arcades dentàries als plans transversal, sagital o vertical, amb excés o falta d'expansió i aparició secundària de mossegades creuades o en tisora de difícil solució, així com amb excés o manca de protrusió dentària.
Espais residuals entre les dents (diastemes) amb impactació de l'aliment sobre les genives.
Pèrdua desapercebuda dʻajust de lʻalineador amb expressió insuficient de moviments dentals.
Alteració de la seqüència eruptiva dentària normal (especialment en nens).
Aparició secundària d'hàbits del tipus de la interposició lingual o la deglució atípica o el seu agreujament si hi eren i no van ser diagnosticats.
Plans de tractament no realistes que només consideren l'oclusió en màxima intercuspidació i no la relació cèntrica dels maxil·lars, impossible de determinar pel mateix pacient.
Aparició o manca de correcció d'interferències dentàries i prematuritats durant el tractament.
Absència de guies funcionals, fonamentalment de guia canina, impossibles de considerar en una valoració inicial i final amb només fotografies i sense participació d'un professional.
Desajustaments marcats entre les línies mitjanes de les arcades dentàries, entre la línia mitjana de les dents i la cara o entre les línies mitjanes dentàries i el mentó que freqüentment passen desapercebudes per al pacient a l'inici del tractament.
Resultat estètic facial inadequat per manca d'una avaluació adequada dels teixits tous, particularment a nivell mentolabial.
Expressió incompleta de la capacitat correctora dels alineadors perquè la dinàmica de tractament no dóna accés al pacient a elements clau de la terapèutica com són l'ús d'attaches i d'altres elements auxiliars. O en el cas de la col·locació d'atacs sense els controls de seguiment adequats, la seva pèrdua o falta d'ajust durant el tractament.
Aplicació incorrecta d'elàstics intermaxil·lars o manca d'aplicació dels mateixos, amb resultats insuficients o inadequats. Només el control periòdic del pacient indica quan començar i deixar d'usar elàstics, sense que aquest sigui un element predictible en la seva necessitat i temporalitat a l'inici del tractament.
Elecció inadequada per desconeixement del pacient de l'opció terapèutica preferentment aplicable a la maloclusió dentària objecte de tractament, de manera que l'ús d'alineadors pogués estar fins i tot contraindicat o ser de dubtosa eficàcia per a aquest pacient específic.
Terminació insuficient (rotacions dentàries no completades, eixos axials torts de les dents anteriors o posteriors, punts de contacte oberts o amb dents a diferent alçada, torsions dentàries anòmales, etc).
Gran dificultat de resolució de casos de preparació a pròtesis o implants dentaris.
Inestabilitat oclusal en finalitzar el tractament.
Major tendència a la reaparició del problema original (recidiva), ja que cal una fase de retenció en finalitzar el tractament. Aquesta retenció majoritàriament requereix ser fixa (no removible) per lingual de caní a caní i requereix revisions periòdiques per detectar algun problema de descimentat, amb pèrdua de resultats, càries secundàries i molèsties gingivals.
Sobre els riscos relacionats amb l'articulació temporomandibular es podrien donar:
Dolor de l'articulació temporomandibular (ATM).
Disfunció (espetecs, salts articulars, subluxacions condilars, limitació d'obertura, etc) de l'articulació temporomandibular (ATM).
Estrenyiment dentari secundari.
Absència d'avaluació diagnòstica prèvia tant clínica com radiològica de l'ATM amb risc d'inducció i agreujament de patologia addicional a aquest nivell.
Si es tenen en compte els riscos relacionats amb dents, genives i mucoses trobaríem problemes a:
Les dents:
Desgasts i facetes dentàries com a resultat d´un mal patró oclusal.
Descalcificacions i taques dentàries per falta de motivació en el raspallat a les revisions periòdiques, amb una detecció tardana de les mateixes per falta de seguiment adequat.
Sensibilitat dental per raons diverses.
Desenvolupament de noves càries i progressió incontrolada d'altres prèviament existents no diagnosticades.
Realització anatòmica i funcionalment inadequada del llimat interproximal per manca d'accés i perícia amb les tires de llimat (stripping), amb repercussions irreversibles sobre la integritat i l'anatomia dentària. A destacar, aparició secundària d'impactacions alimentàries sobre la geniva i les càries.
Pulpitis dentàries i pèrdues de vitalitat dental. Q Escurçaments d'arrels dentàries (reabsorció radicular).
Descementat de corones i pòntics.
Les genives:
Gingivitis.
Recessions de genives.
Dehiscències dentàries amb manca de suport ossi.
Mobilitat dentària.
Frèmit dental.
Agreujament de la malaltia periodontal.
Pèrdues dentàries.
Les mucoses:
Ulceracions mucoses, generalment benignes, però amb potencialitat maligna.
Talls a llavis, llengua i mucosa amb tires de llimat interproximal (stripping).
Desenvolupament i/o agreujament de lesions precanceroses.
