En moltes ocasions, els símptomes d'aquesta malaltia només es reflecteixen a la cavitat oral, per la qual cosa el paper del dentista és fonamental per al seu diagnòstic i tractament.
Els pacients celíacs solen presentar patologies associades a aquesta malaltia, com ara xerostomia, càries, hipoplàsia de l'esmalt, aftes bucals, glositis i queilitis.
El 27 de maig se celebra el Dia Nacional de la Celiaquia, una malaltia que afecta 1% de la població europea. Tot i això, es calcula que un percentatge molt elevat dels pacients (al voltant d'un 75%) estaria sense diagnosticar a causa dels símptomes tan heterogenis que presenta aquesta malaltia.
Els signes més coneguts d'aquesta patologia són inflor i dolor abdominal, pèrdua de pes, diarrea o restrenyiment. Però la celiaquia no només afecta l'aparell digestiu, també es reflecteix a la cavitat oral. "De fet, moltes vegades, els símptomes orals poden ser les primeres o les úniques manifestacions de la celiaquia en persones no diagnosticades, per això el paper del dentista és fonamental en la detecció i tractament d'aquesta malaltia" explica el Dr. Óscar Castro Reino, president del Consell General de Dentistes.
Els símptomes més freqüents de la celiaquia a la cavitat oral són:
Xerostomia o boca seca: les persones celíaques pateixen sequedat bucal, ja que aquesta malaltia provoca que l'organisme produeixi menys saliva. La disminució de la saliva genera, en primer lloc, una alteració important a les mucoses les quals es tornen irritades i envermellides. Cal tenir en compte que la saliva compleix moltes funcions, sent una (i no menor) la lubricació de la cavitat oral. Aquesta alteració de la mucosa fa que siguin més fàcils determinades infeccions bacterianes o víriques a causa de la disminució de les proteïnes defensives.
Hipoplàsia de l'esmalt: és una afecció que apareix a l'esmalt dental abans que erupcionin les dents i es deu a determinats factors immunitaris i nutricionals, com a falta de calci, àcid fòlic i vitamina B. En aquests casos, l'esmalt dental és defectuós i presenta rugositats o solcs, taques marrons, groguenques o blanquinoses. Normalment, aquests signes apareixen als incisius superiors i als primers molars superiors.
Càries: com a conseqüència de la sequedat bucal, es produeix un desequilibri a la microbiota oral, provocant un gran augment en el risc de càries i de malalties periodontals en el pacient. Així mateix, la debilitat de l'esmalt dental fa que aquests pacients siguin més propensos a desenvolupar càries.
Aparició freqüent d'aftes bucals: la malabsorció de nutrients com el ferro sèric, l'àcid fòlic i les vitamines B5 i B12 origina que apareguin nafres de diferents mides, normalment molt doloroses, en la llengua, el paladar tou i la mucosa de les galtes.
Altres manifestacions menys freqüents són:
Glositis atròfica: inflamació de la llengua, que produeix cremor i coïssor.
Llengua geogràfica: anomenada també glositis migratòria benigna, és una alteració de caràcter inflamatori. Sol començar per una placa blanquinosa que es va estenent cap a les vores de la llengua, formant cercles i dibuixos amb l'aspecte d'un mapa geogràfic.
Queilitis angular: lesions o fissures a la comissura dels llavis (boqueres).
Celiaquia infantil
En els nens, a més dels símptomes esmentats anteriorment, es poden detectar altres signes de la malaltia celíaca a la seva cavitat oral:
-Retard a l'erupció dental o que les dents creixin de forma asimètrica.
-Trastorns en la mineralització de l'esmalt dental degut a l'inici d'una dieta sense gluten.
-Alts nivells de placa bacteriana.
Com han de tenir cura de la vostra salut bucodental les persones celíaques
Els pacients celíacs han de seguir una dieta adequada. A més d'evitar aliments amb gluten, cal reduir el consum de productes àcids o ensucrats, ja que fomenten l'erosió dental i l'aparició de càries. Generalment, els pacients amb celiaquia poden prendre productes frescos sense problema (carn, peix, verdures, fruites…).
El CODB destaca la importància que les persones celíaques tenguin una rutina estricta d'higiene bucodental, raspallant-se les dents amb pasta dentífrica fluorada durant dos minuts després de cada àpat o, com a mínim, al matí i a la nit. També recomana incidir en la higiene interdental, fent servir seda dental o raspall interdental.
Per últim, el president de l'Organització Col·legial, Dr Óscar Castro, posa èmfasi que “les visites al dentista han de ser periòdiques ja que, com podem veure, la malaltia celíaca i la salut bucodental estan estretament relacionades. En aquest sentit, el dentista és clau per dos motius: perquè pot detectar els signes d'aquesta malaltia quan encara no ha estat diagnosticada i derivar el pacient a l'especialista perquè ho confirmi; i perquè, un cop diagnosticada la celiaquia, el dentista podrà tractar de manera precoç qualsevol afecció relacionada amb la malaltia i millorar així la qualitat de vida del pacient”.
