Col·legi Oficial de Dentistes de Balears
Sobre els problemes més comuns
Molèsties en menjar o beure alguna cosa freda o calenta?
Moltes persones noten un dolor molt desagradable a l'ingerir algun aliment molt fred o calent o fins i tot en aspirar aire fred. En aquests casos generalment es deu o bé al fet que pateixen hipersensibilitat o bé a que tenen una càries o una fractura en la dent que deixa al descobert el nervi de la dent. Davant d'aquests símptomes és aconsellable acudir al nostre dentista perquè determini la causa i ens aconselli el tractament a seguir.
Càries o una factura en la dent. Sol ser un dolor puntual en una de les peces dentals.
Hipersensibilitat. El dolor sol ser generalitzat en les peces dentals en beure o menjar alguna cosa fred o calent i, de vegades, tan sols aspirant aire fred o amb frec del raspall. És una malaltia que afecta molt a la qualitat de vida de la persona perquè dificulta menjar certes coses. A més, la hipersensibilitat dificulta una bona higiene bucal.
Causes: Generalment, el desgast del coll de la dent, la retracció de la geniva, el raspallat traumàtic o determinats hàbits alimentaris com el consum de refrescos.
Prevenció: Evitar un raspallat enèrgic i pastes abrasives.
Consell del dentista: Acudir a la consulta del nostre dentista de confiança, qui ens indicarà quin és el millor tractament per a aquesta malaltia (vernís, empastaments, adhesius, etc.). A més, és aconsellable utilitzar pastes especialment indicades per a la hipersensibilitat (Aquestes es poden trobar a la farmàcia).
Podem esperar per empastar una dent?
Quan més ràpid es empastament una dent menor serà el dany causat en ell. Tanmateix, no es tracta d'una intervenció que sigui vital realitzar el mateix dia que es detecta. Tot i això, hem de tenir en compte que quan més temps passa, la càries es fa més gran i quan s'empasta major superfície dental estarà formada per substància artificial i no oblidem que no hi ha cap material tan resistent com el del propi dent sa. A més, les càries són altament contagioses, amb el temps augmenta notablement la possibilitat de contagi amb les altres moles que té als costats.
Una càries pot crear una infecció a la boca?
La càries és una infecció contagiosa que pot passar de la dent a la boca. El problema més gran de la càries és que és altament contagiosa, per això es recomana eliminar-la el més aviat possible a través del diagnòstic precoç. Una càries entre dues moles, si no es tracta a temps, contagiarà als queixals que té al costat i pot arribar a la geniva.
Poden sortir càries en queixals empastades?
Sí. Quan el dentista detecta una càries la treu i omple el forat amb un material especial; per això, pot ser que en una altra zona de la mateixa mola aparegui una altra càries.
Què és un flegmó? Com ho detecto?
Els flegmons (abscessos dentals) són acumulacions de pus en el teixit tou que envolta les dents a causa d'una infecció bacteriana del nervi de l'arrel de la dent, o dels teixits que el voregen. L'origen de la infecció sol ser una càries no tractada, un traumatisme en una peça o la periodontitis.
Generalment, els flegmons es manifesten amb un dolor agut i punxant que comença de manera sobtada i va augmentant amb el pas del temps alhora que pot causar mal gust de boca i halitosi, febre i inflor de la cara, entre altres malalties.
Si es pateix aquest tipus de dolor és vital anar al dentista ja que si no es tracta, un abscés pot arribar a destruir el teixit ossi. El dentista possiblement receptarà antiinflamatoris i antibiòtics, drenarà el pus i, depenent del diagnòstic, podrà realitzar una endodòncia. En algunes ocasions, si la peça està molt danyada, serà podria ser necessari extreure-la.
Per què surten les aftes bucals?
Les aftes bucals són una petita úlcera arrodonida i inflamada amb vores planes que sol localitzar-se en l'interior de la galta, llavis i llengua. És una afecció comú i recurrent en certes persones.
En no conèixer-se les causes exactes és difícil prevenir-les. Encara que, generalment, es relacionen amb l'estrès, l'ansietat i el nerviosisme.
Les úlceres no són contagioses però les persones propenses solen patir brots, fins i tot, dues o tres vegades a l'any. Quan apareix un afta sol ser més molesta i dolorosa durant les primeres 48 hores, després a poc a poc disminueixen fins a desaparèixer.
Els tractaments més comuns són rentades amb clorhexidina i productes amb àcid hialurònic.
Què passa si la meva llengua està blanquinosa o vermella?
L'aspecte d'una llengua sana ha de ser rosaci i amb petits nòduls. Qualsevol alteració d'aquestes característiques podria indicar que hi ha algun problema de salut.
Per exemple, si la llengua està blanquinosa o té embalums blancs podria tractar-se d'una infecció de fongs. Aquesta és més freqüent en majors, persones amb el sistema immune deprimit o després de prendre de certs antibiòtics.
També, entre les causes més freqüents, podria ser degut a un creixement anormal de les cèl·lules de la llengua (leucoplàsia), en la majoria de casos a causa d'una irritació.
Una altra de les alteracions més freqüent és l'envermelliment de la llengua. Pot ser degut a que es pateix un dèficit vitamínic, la febre escarlata, el trastorn de la llengua geogràfica o altres síndromes o malalties.
A més d'això, els traumes, les irritacions (degudes a factors com el tabac o la ingesta de menjar molt calent) o les úlceres poden causar dolor o l'aparició de paquets.
En qualsevol dels casos, li recomanem que acudeixi al seu dentista si el problema persisteix amb el temps per poder aplicar el tractament més adequat per a cada cas.
Úlceres o nafres a la boca que no desapareixen
Quan les úlceres o nafres persisteixen durant més de dues setmanes es fa necessari anar al dentista ja que es podria tractar d'un problema de salut molt més complex.
¿Genives inflamades? Què és la gingivitis? I la periodontitis?
La geniva inflamada, sagnant i rogenca sol ser senyal que es pateix gingivitis. Aquesta malaltia és més freqüent en nens perquè està lligada a mals hàbits d'higiene oral (a més de la predisposició genètica).
Si la infecció s'aprofundeix parlem de periodontitis i afecta els teixits que envolten l'arrel de la dent posant en perill la seva subjecció. A la vista sembla que la dent s'allarga, encara que en realitat és que la geniva es retreu. És una infecció més comuna en adults lligada als mals hàbits d'higiene i de la predisposició genètica. Per això, les persones que coneixen casos en la seva família han d'extremar l'atenció en la higiene oral i visitar periòdicament al seu dentista per comprovar que segueixen les pautes necessàries per evitar la malaltia o controlar-la en la mesura del possible.
Aquesta malaltia pot afectar seriosament a la salut general: en el cas de les embarassades, en tenir periodontitis ha una propensió al part prematur; durant la menopausa, s'augmenta el risc d'osteoporosi i, finalment, hi ha una relació entre periodontitis i malalties cardiovasculars. La geniva és una porta d'entrada de microbis a la sang que augmenten el risc de patir atacs de cor. A més, s'ha descobert que la periodontitis disminueix el rendiment muscular i la capacitat física.
Cruixit o apretament de les dents: Bruxisme
Cada vegada més gent va al seu dentista amb dolors mandibulars, de cap o les dents més petits a causa de que estrenyen o grinyolen les dents amb freqüència de forma inconscient. Una causa freqüent pot ser la tensió o l'estrès: serrar les dents és una forma de canalitzar la tensió.
Aquesta malaltia causa un desgast en excés de tot el sistema que intervé en aquest apretament. No es manifesta per igual en tots els pacients i els símptomes més comuns són mal de la mandíbula, desgast de peces amb el temps o, en alguns casos, mal de cap.
El tractament és un correcte diagnòstic que sol recomanar la utilització d'una fèrula dental per equilibrar l'oclusió i regular aquesta disfunció.
Respir per la boca ¿està en risc la meva salut oral?
La respiració oral té conseqüències negatives per a la salut general. Per això, el seu diagnòstic precoç és vital per evitar malalties majors derivades d'això.
La causa principal és l'obstrucció del pas de l'aire pel nas. La desviació d'envà, les al·lèrgies, les amígdales grans i la hipertròfia de cornets són les patologies més comunes que impedeixen o dificulten la respiració nasal.
Previ al diagnòstic mèdic ha diverses senyals visuals que ajuden a la detecció de la respiració bucal. Generalment, les persones que respiren per la boca solen tenir-la habitualment semioberta i totalment oberta quan dormen, per això tendeixen a roncar. A més, en els més joves hi ha una característica distintiva anomenada "la síndrome de la cara llarga": la cara d'aquestes persones és més fi i sembla més allargat a causa d'un menor desenvolupament dels sins nasals. Més enllà d'això, hi ha altres senyals indicadors de la respiració bucal que seran observades pel dentista com és la sequedat bucal (que facilita la inflació de les genives) o la mala posició de les dents.
Tinc mal alè què puc fer?
El mal alè o halitosi pot tenir un origen i causes molt variades des d'una malaltia bucodental o qualsevol altra patologia fins a una mala higiene oral.
L'halitosi oral, la més comuna, es deu a problemes localitzats a la cavitat oral com una elevada acumulació de placa bacteriana en la llengua, problemes periodontals, sequedat bucal, infeccions víriques, bacterianes, per fongs o l'hàbit de fumar. En una minoria d'ocasions es deu a trastorns aliens a la salut oral (malalties digestives o hepàtiques, trastorns del sistema respiratori, etc.).
El dentista, per al seu diagnòstic, li farà una exploració tenint en compte factors més enllà de la salut oral, com els hàbits i l'estat de la salut general.
Per tractar l'halitosi s'ha de disminuir el nombre de bacteris que el produeixen i eliminar els productes pudents. Així, un cop tractades, si n'hi ha, les afeccions orals, el dentista li recomanarà la millor actuació davant de cada cas. La utilització d'un raspador lingual sol ser recomanada com a base habitual del tractament.
Què causa el canvi de color de les dents? Què fa que les nostres dents no siguin blanques?
El color de les dents ve determinat genèticament, però en ocasions es veu alterat per circumstàncies externes o internes. En alguns casos es deu al consum de tetraciclina durant la infància, el que converteix el blanc en marró o grisenc. Una altra de les causes és l'alteració en la formació de l'esmalt (capa exterior de la dent) deixa la dent amb un color blanc guix. Entre els factors més comuns trobem també l'excés de fluor (fluorosi) que causa unes ratlles o una coloració marró en la dent.
A més, hi ha altres causes internes de la dent. Per exemple, si el nervi de dins de la dent es necrosa, perd la seva vitalitat (generalment a causa d'un cop) i no el nodreix aquest adquireix un color gris.
Altres factors determinants molt comuns són certs hàbits com el tabac, la coca-cola o el cafè.
Cóm recupero el blanc de les dents?
Depèn de les causes. Els blanquejaments dentals, sempre realitzats per professionals dentals, són una solució possible. Depenent de la causa, únicament el dentista sabrà quin és el tractament, durada i intensitat més adequats. Per exemple, en els casos en què la causa és la pèrdua de vitalitat del nervi, s'ha de realitzar una endodòncia prèvia al tractament.
En els casos en què el blanquejament no és suficient hi ha altres solucions com són les carilles dentals (capa artificial sobre la dent) o, si aquestes no estan indicades, es pot recórrer a realitzar corones completes.